En aquest vuitè episodi torno a parlar d’educació. Ho faig en conversa amb la Simona Levi, fundadora d’Xnet. Fa un any, i conjuntament amb una sèrie de pares i mares preocupats per la privadesa dels seus fills i filles, presentaren una proposta al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Després d’un any, i des del passat 3 juny, celebren que hi comencen a treballar formalment. Aquesta proposta promou l’excel·lència en la privacitat de dades i la digitalització democràtica dels centres educatius.
Ja feia un any que volia conversar amb la Simona, però en aquells moments tenia només l’espai eduliticas.com, on només hi parlo d’analítica de l’aprenentatge. La privadesa, en canvi, que és un àmbit completament diferent, també hi apareix ja que d’alguna forma intersecciona amb educació degut al seu caire digital actual. En definitiva, parlar de privadesa mereix un espai especial. És per això que he esperat a tenir-lo i comentar aspectes de privadesa en més profunditat però, sobretot, comentar aspectes relacionats amb una de les màximes que em defineix i que també defineix aquest podcast com és:
“Sí a la tecnologia, no a l’asimetria de poder”.
Daniel Amo
La proposta que comento amb la Simona és precisament una aproximació a la no asimetria de poder. En l’àmbit educatiu la tecnologia digital ha entrat amb força i d’alguna manera es pot dir que s’ha monopolitzat per les grans tecnològiques. Si bé és cert que hi ha tot un seguit de petits serveis, apps i webs que orbiten al voltant de les aules, Google, Microsoft, Apple i inclús Amazon (encara no ha arribat amb força al nostre país), són eixos vertebradors en alguns centres educatius. N’és exemple Google Suite per Educació, un servei en línia que ofereix ofimàtica, correu electrònic y altres serveis molt presents en escoles públiques, concertades i privades de Catalunya.
Amb la Simona parlem sobre molts aspectes de la privacitat de dades, de la digitalització democràtica, d’inquietuts de pares i mares, de tecnologia, d’asimetries de poder, d’enquadernadors, d’exorcistes inclús (llegir article publicat a Público), però sobretot d’opcions.
Precisament d’opciones és del que tracta la proposta presentada al Departament d’Educació: de la possibilitat d’escollir. En primer lloc, la proposta és una tal que suma, doncs no va en contra de les tecnològiques com Google o Apple, sinó que pretén posar sobre de la taula una opció més que pugui desenvolupar-se en igualtat de condicions. En segon lloc, és una proposta que neix i aporta valor per a un seguit de famílies que creuen que es poden fer les coses diferents en quant a serveis educatius i privadesa.
L’episodi d’avui va d’opcions tecnològiques en l’àmbit educatiu i com equilibrar asimetries de poder.