Us apropo una conversa amb en Jordi Vizcaíno, entrenador personal i coach a feetness.es. En Jordi és descalcista des de fa molt de temps, i tant la seva experiència com coneixement acadèmic és essencial per entendre molts aspectes de la fisiologia de córrer. De fet, en Jordi m’assessora per a fer possible el repte #120kmx2000, on correré 120 quilòmetres per la Societat Protectora de Mataró amb l’objectiu d’asconseguir 2.000 persones que donin 1€ al mes per assolir sou fix d’un veterinari.

Amb en Jordi tinc una conversa molt interessant sobre descalcisme, sobretot perquè ell és llicenciat en el que es diu en INEF. Això fa que construïm sobre altres converses aportant la seva visió tècnica i analítica. D’aquesta manera podem comentar aspectes de lesions, no lesions, què és millor i què pot ser pitjor. Recorda que vaig tenir una conversa sobre descalcisme i tornar als bàsics amb l’Emilio Sáez en el 2n episodi de la primera temporada, on parlem de reptes esportius, córrer a peu nu, quin significat té i com ens deshumanitzem amb un calçat que hem convertit en una commodity.

Encara que ens agradi el descalcisme i en fem bandera, tant en Jordi com jo som dues persones que defugim dels extremismes. En l’equilibri hi trobem el benefici. Ni córrer sempre descalç ni córrer sempre calçat -sabatilles esportives o inclús sandàlies/huaraches- és la millor solució per córrer. Segurament la millor solució és balancejar entre una forma de córrer i l’altra. Evidentment si ens passem de quilometratge o fem les coses incorrectes sostingudament en el temps, tant una com l’altra comporta uns riscs i òbviament lesions.

En aquesta conversa trenquem mites i narratives que tenim imposades o adquirides en la societat i que són falses.